LA AUDACIA DE LA CARIDAD

INFORME DE DOS PROYECTOS: "ESPAI VINCLES ROSALIA RENDU" -  "ICARIA"

        Una engruna del meu temps...

Si d’alguna cosa estan mancades les persones que viuen al carrer, es de vincles afectius. Al nostre món tothom va “a la seva”, “va a su bola” sentim a dir. Hi ha persones que ni tan sols aspiren a trobar-ne. Ser ”algú” per algú...que alguna vegada, allà al carrer, al obrir els ulls, i encara amb el cor adormit trobin l’esguard serè d’uns altres que et saben germà.

Què poc ho pensem els qui comptem amb tota mena de relacions interpersonals: familiars, d’amistat, fraternals, de veïnatge...!

Els del carrer, ja es hora que tinguin l’oportunitat de triar no ser-hi , i tenir al menys per una nit, un sostre, i l’escalf que desinteressadament algú els hi ofereix.

Sant Vicenç, a la pel•lícula tan coneguda per nosaltres, a l’adonar-se de la presència de tantes pobreses, exclama :”perdó, Senyor, no ho sabia”

Les Filles de la Caritat sí que ho sabíem, en nombroses ocasions ens trobem persones dormint en un racó, pidolant en una cantonada o, si més no, recolzats en algun banc del carrer, en companyia de sí mateixos, les seves minses pertinences i sovint d’un cartró de vi.

 Quin mal de cor, quina sensació de impotència si només podíem passar per la seva vora i dir-li “bon dia”, però el Senyor ha posat a les mans d’una bona colla de persones de tota condició, però totes, això si, sensibles davant la vulnerabilitat, l’oportunitat de compartir amb aquests germans, (el seus predilectes), una engruna d’amor i d’atenció, i sobretot d’aprendre a l’escola de la solitud, la malaltia i el desencís que tot ho hem rebut immerescudament, que tots necessitem d’estimar i sentir-nos estimats, que els uns dels altres, en el fons no ens diferenciem en res, que de les situacions mes dures i crues se’n pot eixir renovellat, enfortit i amb l’esperança d’un camí nou i obert per endavant.

La informació donada a l’Assemblea ens ha posat en situació de conèixer els últims projectes que porta endavant la Companyia. Ho hem sentim com a nostre, perquè en el fons allò que fan les nostres germanes en les nits a Barcelona ens pertoca.